miércoles, 30 de mayo de 2012

Organització Social



Els plebeiis 


Grups
drets legals
Origen
Activitats  i riqueses

Patricios

Homes lliures amb drets civils i politics
Descendents dels fundadors de Roma

grup social mes ric.

Plebeyos

homes lliures amb drets civils i politics.
Pobles vencuts que es van asentar a Roma.

Campesins artesans i comerciants

Clients

Era el mateix que els plebeis pero amb dependencia juridica.
Tenia en una situació de pobresa i inseguretat.



Ajudaven als patricis


Liberts

Homes lliures amb drets limitats.


Antics esclaus que van comprar la seva llibertat



Tot tipus d'activitats


Esclaus

Eren el propietaris de patricis.

eren esclaus de guerra o per delictes.

Tot tipus d'activitats

Organització Política





A Roma hi havia diferents tipus de política, a mitjans del segle VIII a. de C. es van començar a desembolupar els diferents apartats polítics: la assemblea, el senat i els magistrats.



   1. Assemblea (comicis)



            la assemblea eren reunions públiques dels grups dominants o patricis romans, posteriorment en elles es va representar a la resta dels ciutadans. Les seves principals funcions eren triar magistrats i prendre decisions de tipus judicial. Les assemblees van arribar a tenir representants populars tribuns



    2. El Senat

              el senat era un consell d'ancians, el cos de consulta constituït per descendents de l'aristocràcia. Supervisava els serveis religiosos, administrava els recursos financers, inspeccionava als magistrats; negociava els afers exteriors; nomenava alts caps militars i enviava funcionaris a les colònies.

    3. Els magistrats

               els magistrats constituïen un grup de funcionaris a què van pertànyer els reis, no solien cobrar pels seus llocs i tenien una durada en ells d'un a cinc anys segons el nomenament. Es requeria tenir una reconeguda qualitat de ciutadà i tenir entre 30 i 45 anys d'edat. d'aquest grup de magistrats, hi ha sis tipus:


     1.  Qüestor (uns 40), eren els encarregats de les finances públiques.
     2.  Edil (2 curuls i 2 plebeus), s’ocupen de l’aministració municipal (vies públiques, mercats,     seguretat, jocs públics... 
     3.  Pretor (de 2 a 8) són els encarregats d’aministrar la justícia, i substituir els cònsol en cas                                absència.
     4.  Cònsol  són els màxims representants del poder executiu i els primers magistrats de la república romana: convoquen i presideixen el senat i els comicis; aixequen i comanden els exèrcits; proposen i aproven les lleis; gestionen les finances.
     5.  Censor elegits cada cinc anys entre els antics consuls (durada de 18 mesos). Elaboraven el cens (recont dels ciutadans i classificació segons la seva fortuna), vetllaven pels bons costums.
    6. Tribú de la Plebs: eren obligatòriament plebeus, dels quals n’eren representants i en defensaven els seus drets. Tenien dret de veto. 




































Preguntes


1. De que treballaven els plebeus?
2. cada quants anys s'elegia als censors?
3. Quins son els diferents magistarts que hi ha?